Hem de preguntar-nos: Què és el fracàs escolar?
Es pot entendre per fracàs escolar aquella situació en la qual un alumne sense limitacions intel·lectuals conegudes no supera els nivells d’aprenentatge esperats per a la seua edat, dins d’un determinat pla d’estudis i/o d’una institució escolar donada.
El fet de no aconseguir la titulació acadèmica no ha de confondre’s amb l’abandó escolar dels qui no acaben un nivell d’ensenyament.
L’expressió fracàs escolar sembla assenyalar que els qui no obtenen un títol educatiu s’estan convertint en persones fracassades. Més a més, sembla portar la responsabilitat sobre l’assoliment educatiu cap als estudiants, no tenint en compte que l’èxit escolar és un procés en el qual, a part dels estudiants, també intervenen els professors, la gestió dels centres educatius, les autoritats educatives, les polítiques educatives i un paper molt important les famílies o els progenitors.
Les causes del fracàs escolar les podem agrupar en diversos tipus: les que tenen a veure amb el mateix estudiant, amb el sistema educatiu o amb factors soci econòmics, culturals, ideològics, aliens en alguns casos al sistema educatiu.
Entre els motius relacionats amb els estudiants comptem amb els que puguen ser les seues necessitats especials, que els dificulten seguir unes certes matèries, i els que tenen a veure amb la seua motivació.
Quant als factors relacionats amb el professor, estan la seua capacitat per a atendre la diversitat o els mètodes didàctics que es fan servir. Quant als centres, cal destacar la importància del clima escolar, així com l’autonomia per a gestionar-se. Els trets del sistema educatiu, com a finançament, educació més o menys comprensiva, carrera docent, horaris, etc. també es consideren característiques rellevants per a explicar el fracàs escolar.
Quant als factors socioeconòmics, culturals, ideològics,… extraescolars, cal destacar la família i el mercat de treball. La família influeix almenys de dues formes; d’una banda, criant al xiquet en un mitjà cultural distant al del sistema educatiu. D’altra banda, amb la seua preocupació i supervisió sobre el treball escolar dels seus fills. El mercat de treball pot influir en la mesura que fa més atractiu per als joves no esforçar-se a acabar els seus estudis, perquè saben que podran trobar un treball sense necessitat de títol. Sense oblidar que, encara que ens coste reconéixer-ho per a molts un centre educatiu és alguna cosa pareguda a un aparcament per cridar-lo d’alguna manera i sense deixar de costat que la família com estava concebuda hui dia ha canviat, fet quasi no reconegut per la comunitat educativa.
Es parla de fracàs escolar per a referir-se als qui no obtenen el títol final de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), que s’obté després de cursar amb èxit 10 cursos d’educació obligatòria. Prèviament, es considerava fracàs escolar als qui no aconseguien el títol de Graduat Escolar, que s’aconseguia després de cursar amb èxit huit cursos d’Educació General Bàsica (EGB).
A Espanya el fracàs escolar ha sigut tradicionalment més alt que en la mitjana dels països europeus. Després de la implantació de l’ESO, el fracàs escolar ha anat en augment. Hi ha els qui atribueixen aquest increment al fracàs de la reforma, mentre que hi ha els qui l’atribueixen a l’elevació en dos anys de l’edat obligatòria mínima per a estar escolaritzats, així com el bum de l’ocupació poc qualificada que va haver-hi i va ser atractiu per als joves.
Les diferències entre comunitats autònomes són considerables. Aquestes diferències poden explicar-se per la història educativa d’aquestes, com les seues taxes d’alfabetització, les diferències en estructura productiva i, sense deixar a un costat diferències de política educativa.
Les polítiques educatives contra el fracàs escolar a Espanya i les seues comunitats autònomes: Ressalten diversos programes bàsics d’acord amb el nivell educatiu i la zona territorial on s’està actuant, considerats uns com a preventius i altres com a pal·liatius. Més a més, existeix un ampli nombre de programes enfocats a l’atenció a la diversitat. Altres mesures preventives preses per l’Administració educativa són: detecció de necessitats d’integració, detecció de necessitats educatives especials, realització d’un diagnòstic precoç de perfils, avaluació de factors que intervenen en el fracàs escolar sense oblidar els programes de prevenció de l’absentisme.
No hem d’oblidar que abans d’arribar a l’institut l’alumnat ha estat escolaritzat en els centres CEIP, realitzant estudis d’infantil, primària. Uns altres arriben al centre procedent dels moviments migratoris i s’han d’adaptar al sistema educatiu en funció de l’edat i, el centre no disposa de tots els recursos que es necessiten per a aquests processos tant humans com materials, deixant a un costat altres circumstàncies, que també tenen la seua influència en la seua integració.
En l’IES Marcos Zaragoza de la Vila Joiosa, per exemple, s’imparteix l’ESO, el batxillerat en diverses modalitats i des del seu origen la Formació Professional, coneguda com a FP de 1r grau i 2n grau, hui amb diversos cicles formatius de FPB, CM I CS. En els cicles formatius s’imparteixen en modalitats de presencials i semipresencials.
Fa un temps quan l’alumnat no volia estudiar el mercat laboral l’integrava amb moltíssima facilitat amb independència de la seua formació acadèmica. Hui aquesta circumstància no és així. És tot el contrari. Es pot dir que és més fàcil trobar treball amb una titulació d’un cicle formatiu que si no es té. Una prova d’això és que cada vegada més són titulats universitaris els que després de graduar-se passen per les aules dels cicles formatius per a formar-se amb la demanda i la pràctica real del mercat.
El professorat que no ha realitzat o tutoritzat alumnat en Formació en Centres de Treball desconeix la demanda del mercat que moltíssimes vegades està «anys llum» entre els coneixements a l’aula i la demanda en el món laboral. Per a impartir docència en la formació professional, amb independència del nivell, els docents haurien de demostrar haver treballat en l’empresa. Aquest fet ajudaria a millorar els resultats de formació dels alumnes.
La implicació dels pares i les mares eren diferent de la qual és hui en dia. Actualment per a molts dels progenitors del nostre alumnat el centre és com una guarderia dels seus descendents. Ells no ho diuen amb aquestes paraules, però sí la lectura que, des del meu punt de vista interpretatiu i, sempre des del respecte.
Tampoc podem oblidar que fins i tot el professorat no està reciclat o adaptat a l’evolució social que siga produït.
Quan parles amb l’alumnat et diuen que necessiten persones que els diga quina és la realitat del carrer, del món laboral, de la vida i els agrada, excepte casos molt puntuals el professorat que els marca disciplines d’ordre, de claredat davant de les coses, NO volen divagacions…
No deixem en l’oblit que la família ha evolucionat i canviat de manera de ser i entendre-la. Ací existeix una gran llacuna d’interpretació per part de tots els que formem la comunitat educativa. Hi ha més de quasi un 50% d’alumnat que prové de famílies que es podria dir desestructurades o no tradicionals. El professorat ha d’actualitzar-se molt en aquest apartat.
El fet que els progenitors estiguen, teòricament, en el mercat laboral o no siguen famílies tradicionals, transfereixen part de l’educació dels seus descendents al sistema educatiu. Alguns saben i reconeixen aquestes circumstàncies, uns altres NO.
En conclusió, dic que no hi ha més fracàs escolar que el que hi havia fa uns quants anys. Hi ha un canvi social i no hem sabut o no sabem reconéixer per quasi cap de les parts de la comunitat educativa aquestes circumstàncies. El concepte real de la família d’abans, no és la família d’ara.
És el que puc informar sota la meua modesta manera d’interpretar i veure, que hi ha un fracàs social i no un fracàs escolar.
Però qui corresponga, en millor criteri decidirà.
La Vila Joiosa, juny de 2017.
Nota. Cal no oblidar que des de 2017 ara 2023, hem tingut la pandèmia de la COVID-19. Això ens diu que hi ha un abans i un després de la COVID-19, però salvant aquesta circumstància, poques coses han canviat.
També hem de tindre en compte que no es pot canviar els plans d’estudi d’acord amb les capritxades del govern de torn. Un pla d’estudis com a mínim hauria de tindre un mínim de més de 12 anys, i les programacions dels cicles formatius han d’anar actualitzant-se d’acord amb l’evolució i els canvis del mercat laboral.
La Vila Joiosa,gener de 2024.
