La tan esperada Réciprocité est arrivée sur X et Facebook!
Veritablement X y Facebook han proporcionat un escenari digital on s’intercanvien continguts audiovisuals, polítics, literaris, històrics i musicals importants com l’Associació[i] de Música subtitulada en català de Marcel.li Miret i Mar Martínez, l’òpera IA de Pere Peries, les escriptores Montserrat Alarcón i Noèlia Arroeta, Paco Bou recollint i publicant documentació de Benidorm, els ensenyaments de Josep María Virgili i Ortiga,Paco Amillo amb Cròniques de l’antic Benidorm, Josep R. Cerdà parlant de teatre, o el comunicador vilero Cabrafotuda.
Mentre els majors del lloc reconeixen el valencià com la llengua de la seua infantesa, al Benidorm actual a penes s’escolta persones que ho parlen, i és que el seu ús ha quedat circumscrit a una determinada zona de la ciutat, i per descomptat al seu ensenyament en els centres escolars.
Demogràficament és l’any 1981 quan Benidorm viu el significatiu augment de cens poblacional, dels 2726 de 1950 passen als 6259 de l’any 1960, i salten als 25.544 en 1981. El dramàtic augment de la població respon als començaments de la desestacionalització de la temporada turística, i va ser la continuïtat en l’ocupació hotelera el que va motivar que aquelles persones, que aplegaren a Benidorm a treballar els dos mesos d’estiu, decidiren quedar-se d’un mode permanent a la ciutat.
La temporalitat va ser una constant a l’Espanya de la postguerra, alguns anaven a França a veremar, i altres es desplaçaven els mesos de juliol i agost a les zones turístiques. La majoria d’aquelles persones que van arribar a Benidorm provenien d’àrees castellanoparlants de l’estat espanyol, i van trobar treball a la construcció i a l’hostaleria. L’hostaleria era i és una indústria, la turística, on els clients internacionals majoritàriament parlaven i parlen l’anglès, i el turista nacional el castellà.
Aquest bilingüisme del client-turista ajuda a comprendre la nul·la necessitat en aprendre el valencià, perquè si llavors aprendre-ho era innecessari , molt menys ho és ara, així llavors i ara l’esforç d’un aprenentatge idiomàtic se l’emportaria l’anglès, l’idioma que pagava i paga els sous.
Resulta curiós que al dia d’avui algunes de les queixes de catalanoparlants, a Catalunya, respecte a que no se’ls atenga en català provenen de l’atenció al públic prestada per persones castellanoparlants que treballen en l’administració pública.
Aquest escenari és molt diferent del dels anys 50 i 60 quan els llocs de treballs es generaven més des de la iniciativa privada que des de l’esfera pública, i és que la propietat de les empreses normalment era catalanoparlant.
No cal anar molt lluny per a recordar que els espanyols que vam emigrar a França, Alemanya, Suïssa o altres països vam aprendre amb facilitat i rapidesa l’idioma pertinent, i és que hi havia una raó, el poder econòmic d’eixe país pagava els sous i no hi havia treball que donar-te si no podies comunicar-te i comprendre-aprendre l’ofici en el seu idioma.
Ja en altres escrits[i] he parlat de com es genera la indústria del turisme en les zones costaneres, almenys les que jo conec, i és que totes pràcticament comparteixen que en els anys setanta tenen als touroperadores britànics com a soci inversor en la construcció de molts dels hotels de la costa. Els propietaris dels terrenys van aprendre a xampurrejar l’anglès, i ací és on van ser importants aquelles persones que van marxar treballar en el turisme al Regne Unit, i es van convertir en una valuosa força de treball quan van passar a ser els representants dels touroperadors britànics en els hotels costaners.
Permetin-me ser un poc xovinista i dignificar la perifèria, i és que la costa es constitueix com un símbol cultural i d’avantguardisme. La costa mediterrània, des del principi dels segles ha sigut un Corredor de sud a nord i de nord a sud, i és a principis del segle XX quan tornen a ‘envair-nos’, aquesta vegada artísticament i ho fan per la Costa Brava(Duchamp i companyia), i literàriament (Sylvia Plath) per Benidorm i voltants, sense oblidar el bikini com a símbol de la ‘invasió’ més internacional.
Així què, estaran amb mi que totes aquestes ‘invasions’ no admeten comparació ni amb el més gran VIPS de la capital madrilenya. La tan reconeguda ‘moguda madrilenya’ arriba a la fi dels 80 quan la costa portava dècades, en aquest cas Benidorm, com el gran melting pot del segle XX i tenint la major oferta de gastronomia internacional, des de les hamburgueses fins al saté indonesi passant pel porc agredolç i el chucrut alemany.
La mateixa internacionalitat de la costa va oferir a moltes persones la possibilitat de viure la seua vida com ells volien, sense prejudicis i sense ser perseguits ni jutjats, cosa que no van poder fer-ho al seu poble d’origen. Mostra d’aquell ‘laissez vivre’ són els famosos locals gay Pretex, Petit Vendome,o El David que es van obrir en la dècada dels seixanta/principis del 70 al casc antic de Benidorm.
La costa ho ha ofert tot i ho ha viscut tot, s’ha esforçat també tot perquè sabia que no podia dependre del que li donés l’administració pública.La costa s’ha forjat i crescut amb el treball de les persones i la iniciativa privada. A canvi de les nostres divises hem rebut les autopistes radials de Madrid i els trens directes a Madrid, també hem rebut les mínimes inversions en les nostres carreteres fins i tot en l’autopista més rendible de l’estat com la del Mediterrani, i han sigut pràcticament nul·les les destinades a infraestructures com les canalitzacions d’aigua i obres públiques.
Afortunadament ara, els diners també estan en les xarxes socials, i tot aquell que vol ser influencer les habita, i per a major sorpresa de tots, s’està creant un ‘territori digital’ on conflueixen influencers i persones que parlen i comparteixen coses en valencià, català i mallorquí, un territori al qual s’estan mudant molts joves amb el que sembla que estem vivint una nova Renaixença del llenguatge.
I així sense premeditació i d’una manera espontània està formant-se digitalment la tan demandada Reciprocitat en mitjans audiovisuals públics,i podem dir que la Réciprocité est arrivée sur X et Facebook! una reciprocitat que a Europa tan meravellosament porten anys fent i creant continguts audiovisuals França amb Bèlgica i Suïssa, o Alemanya amb Àustria i Suïssa.
Vive la Réciprocité Digital!
P.D. Vagi aquí un afectuós record per a Juan Ruiz, Luisa Mascaró, Joaquín Santana, María José Montiel, Rafael Miret, Paqui Soria, Kim Samblancant, i a molts altres més que van ser pioners en això de l’Erasmus, i per el seu valuós treball amb el seu anglés aprés allí al Regne Unit que va ajudar tant a la indústria d’ací del Turisme, en aquest cas a Benidorm.
[1] ASSOCIACIÓ MÚSICA SUBTITULADA EN CATALÀ https://t.co/y8a6tjas2I
[2] https://elturistadigital.com/2025/01/21/pocahontas-ya-no-viaja-libre-cuando-el-gran-hermano-publico-quiere-saber-donde-acampas/
