Cuidadin, cuidadín, a Brussel·les ja li ho van dir a Pablo Casado, que Europa dona els calés als països que garanteixen la protecció dels Drets Fonamentals. I nosaltres ¿que farem?, de moment estem torbats posant i traient banderes LGTBI. Au i sense por! ¿serà per diners?
I és que la meua amiga Inma parlant del seu Pepe, que Déu el tinga en la seua glòria, diu que era molt de dir “Això ho pague jo! “ perquè prompte se li calfava la boqueta. A l’hora d’esmorzar se’n anaven tots els companys a fer-se l’esmorzaret, i com el coneixien no feia falta calfar-lo molt per a que ell en un atac de dignitat davant del repte diguera que la festa la pagava ell. Bé, com diu la meua amiga, la festa la pagava ella i el seu Pepe, que els hi costava pagar-ho tot, els esmorzarets, l’hipoteca de la casa ,el cotxe per anar a treballar i les coses dels xiquets, i també la dona que els ajudava a cuidar dels güelos.
Clar, pensant en això em pare a pensar que farà cosa de dos anys quan el xicot aquell, ay! Com li deien? Ahhh! Casado, ell i més gent del seu partit van anar a Brussel·les a dir que cuidadito, cuidadito en donar més diners a Espanya que a saber en que ho malgastaríem!!
Ay Senyor! quines coses de dir aquella criatura , mira de que li ha servit, ja no me’n recordava ni del seu nom, i total ara que després d’eleccions quasi tots ja estan col·locats en els seus ajuntaments, governs i diputacions i ja han començat a dir que farem això i allò, i lo de més enllà amb els Fons Europeus perquè demanaran més diners a Brussel·les, tal qual com el Pepe de la meua amiga quan deia “Això ho pague jo!”.
I dic jo, llavors per què van anar aquella gent a Brussel.les a dir que no enviaren gens de diners després dels dos maleïts anys que tant vam patir?. Famílies que van tancar els seus negocis, joves i grans que es van quedar sense treball, les dones que vam haver de deixar el treball per a cuidar als de casa, autònoms que no van poder aguantar la crisi.
I mira per on si que havia diners per a ells que duent la seua mascareta a l’avió anaven cap amunt i cap avall denunciant un suposat ús partidista dels fons europeus per part del govern en el Pla de Recuperació-Resiliència, insistint en que devien anar a ‘projectes generadors d’empleo’.
Esta mal que jo ho diga però ara si que necessitaran molts diners europeus per a crear treballs per a tots els que fotràn fora, clar, els que treballaven en igualtat, en lo de la llengua, en diversitat i moltes més coses, encara que no sé que dir perquè d’altra banda es crearan més ocupacions en la sanitat i educació privada i ja veurem quants podran dir ‘el metge i el mestre m’ho pague jo!’.
Em diu Inma que fa uns dies, en una conversa al bar al costat de sa casa, va escoltar dir a Joan Dídac, amic del seu Pepe i molt sabut ell, que els Fons Europeus van a països que garanteixen la protecció dels Drets Fonamentals per a tots els seus ciutadans, i que perillen per als estats on pateixen els sectors més vulnerables i que són públicament homòfobs; també parlava de que a vore quina excusa tenien ara per a no fer el no sé qué mediterráneo, que aquestos també havien estat una porronà d’anys en el govern i no havien fet massa al respecte, i sembla que allò és molt important per a l’economia valenciana.
La meua amiga Inma tira molt a faltar al seu Pepe, com ella diu, no tenien diners però vivien molt bé, i ell ho diria si poguera, i és que amb un bono viatge de la Generalitat van anar a Benidorm, i com que Pepe era tan tragón que no va poder resistir-se als buffets, i va fer seu ’Això m’ho menge jo!’ i és que s’ho va menjar amb tanta ànsia que es va asfixiar, i com diu Inma “ és que tot estava tant bo en aquell buffet!!!”
Moraleja que ha aprés una #LadyBabyBoomer com jo: cuidadin, cuidadin de que no ens ofeguem amb tanta ànsia de fons europeus, dient que anem a fer tantes coses que podent no hem fet abans, i que presumiblement no farem ara.
